EL LLIBRE “BORRIOL 1921-1923. VILA I POBLACIÓ”. UNA APORTACIÓ A LA HISTÒRIA LOCAL.
Referenciat en la revista la Botalària / Gener 2017 / Segona època / Número 8
El passat 13 d’agost de 2017 es va fer la presentació d’este llibre a la Sala d’Actes de l’Ajuntament. En ell, fonamentalment, es fa una descripció del que era la vila de Borriol a principis del segle XX. Entre els anys 1921 i 1923 es van realitzar els treballs per a la confecció de l’Avanç Cadastral urbà del poble. L’anàlisi de les dades registrades en eixa documentació ha permés determinar quina era la situació urbanística de la vila en aquells anys en concret. La informació obtinguda per altres fonts complementa les dades de l’Avanç. Amb tot, ens podem imaginar el que era el poble fa un segle, un temps no massa llarg, però suficient perquè els canvis produïts siguen prou importants.
El llibre està dividit en quatre parts: el Cens Electoral de 1922, l’Avanç Cadastral, els carrers cap a 1923 i edificacions i cases tradicionals. Al final es presenta una galeria fotogràfica amb imatges antigues de la vila i la seua correspondència actual. Podem extraure algunes dades interessants de cada una d’estes parts.
EL CENS DE 1922
En el temps que estem parlant sols eren electors els homes majors de 25 anys que residien al poble almenys dos anys. De 3.333 habitants, hi havia 925 electors en el Cens. Les dades del llistat, organitzades per districtes i seccions, són els cognoms i nom, l’edat, l’adreça, la professió i si sap llegir i escriure. L’estudi d’elles ens permet traure els noms de carrers, la població dispersa pel terme, els oficis, l’analfabetisme…
Pel que fa als noms dels carrers, ens podem adonar que hi ha alguns canvis significatius que ens fan pensar que alguns noms tradicionals no ho són des de fa massa temps. Podem parlar de la Plaça del Pou, per exemple, on el pou que dona nom es va construir l’any 1913, i que apareix com Plaça del Rei (He traduït les denominacions que en aquells temps eren en castellà). El carrer Germán García no era el “Molioli” i no hi havia encara cap “molí d’oli” que li donara nom; era el carrer de l’Aigua. La Plaça de la Font apareix com Plaça del rei en Jaume. El carrer de la Font era el que comunicava el carrer del Rajolar amb la Plaça de la Font, una part de l’actual Sanchis Guarner. Alguns d’estos noms antics ja apareixen en el mapa del poble publicat per Sarthou Carreres en 1913.
En els oficis, trobem que el 83 % dels electors treballaven al camp com llauradors o jornalers, i també alguns pastors. Un 10 % pertanyien al grup d’artesans o de la construcció: fusters, ferrers, espardenyers, obrers i picapedrers. I un 6 % eren del sector terciari, com a comerciants, on s’inclouen els arriers i carreters.
Respecte a l’alfabetització, sols un 43 % consta com que sap llegir i escriure. Possiblement en les dones el percentatge fóra més baix. Si en una família algú tenia que aprendre, preferentment ho era el fill major.
Si ens fixem en les persones de més edat, l’elector més vell tenia 88 anys, presumiblement l’home més vell del poble, i per damunt dels 75 anys hi havia 15 homes (0,45 %).
Si ens fixem en els cognoms, hi ha tres que destaquen per la seua freqüència: Falomir, Pallarés i Esteve. A més d’estos, un total de 30 cognoms suposen el 67 % dels enregistrats al Cens. En l’altre 33 % apareixen 159 cognoms diferents. Finalment, si ens fixem en els noms, també hi ha un predomini destacable de dos d’ells: José i Vicente (també consten en castellà). Pràcticament la meitat dels homes es deien Josep o Vicent. Altres noms tradicionals prou habituals eren Jaume, Batiste, Ramon, Joan, Manuel…
L’AVANÇ CADASTRAL
Es tracta del primer treball prou complet de catalogació de les propietats rústiques i urbanes. El registre i valoració de les finques havia de ser la base per a calcular l’impost que hauria de pagar cada propietari, conegut com la contribució. Després de diversos intents, la llei del Cadastre Parcel·lari de 1906 marca l’inici de l’actual Cadastre. En un primer pas, s’havia de fer un “Avanç Cadastral” com la relació inicial de les finques que després s’havia d’anar actualitzant i modificant. L’Avanç Cadastral presentava dos parts diferenciades, la de les propietats rústiques i la de les urbanes. Totes les edificacions quedaven enregistrades en l’anomenat “Registre fiscal d’edificis i solars”.
En la part urbana, els treballs a Borriol van començar l’any 1921, demanant als propietaris que presentaren una relació jurada de cada edificació. Posteriorment, un arquitecte de l’Administració visitava cada immoble comprovant les dades presentades. De cada una es feia un expedient on s’indica l’adreça, la cabuda, materials de construcció, l’ús, etc. Considerant estes dades, l’arquitecte donava un valor a cada edificació o solar.
ELS CARRERS CAP A 1923
És durant aquest any, quan es fan les inspeccions de l’arquitecte que majoritàriament manté les dades presentades pels propietaris. Alguns canvis es donen en els propietaris, per venda o defuncions, i també apareixen algunes finques que no estaven declarades, principalment terrenys que per la seua ubicació passen de ser rústics a ser solars urbans.
Els expedients de l’Avanç permeten elaborar un plànol de cada carrer amb les cases i solars existents, i la numeració vigent en aquell moment.
Uns altres documents que poden clarificar la distribució de cases i carrers són les fotografies antigues del casc urbà. Entre elles destaquen una sèrie de postals editades per Editorial Fotográfica per encàrrec de Benjamín Pitarch Renau, que les venia en el seu estanc. Són 12 postals que es poden datar sobre els anys 30. Posteriorment, Ediciones Comas-Aldea FISA van editar diferents sèries, una d’elles almenys, en blanc i negre. Esta part és la més extensa del llibre al descriure cada un del 28 carrers i les dos places que apareixen en l’Avanç Cadastral. La descripció es fa d’acord a uns teòrics anells de creixement del nucli urbà. Alguns carrers es descriuen dividits en fragments per facilitar la correlació amb els carrers actuals. Així, el Rajolar, que anava des del carrer Fondo fins a la carretera es divideix en la part de dalt (actual carrer València) i la de baix (Oñate Gil). La carretera de Saragossa també incloïa l’actual carrer del Trinquet.
EDIFICACIONS I CASES TRADICIONALS
Al tractar totes les dades conjuntament es pot obtenir una visió global del que era la vila i valors mitjans que, encara que generals, defineixen les característiques urbanes de la vila. De les 1005 finques, 823 eren habitatges. La resta eren magatzems, corrals, solars, cases derruïdes i edificis per a activitats professionals o d’ús públic.
La construcció tradicional bàsica era l’edificació amb les següents característiques:
-Parets de maçoneria (pedra i morter).
-Forjats de cabirons i revoltons.
-Forjat de coberta de cabirons i llistons, sobre els que es feia una superfície de rajola. A voltes s’utilitzava canyís.
-Coberta de teula àrab. Comença a aparèixer algun terrat.
-Paviment. En la planta baixa predomina la terra piconada. Puntualment lloses, rajoles o empedrat. En les plantes superiors, un anivellat amb algeps o rajoles de terrisseria.
-Barandat de rajola. També hi havia de lloses, encara que no conste en l’Avanç.
-Revestiment interior. Majoritàriament d’algeps. En contades ocasions apareixen taulellets de ceràmica.
-Revestiment exterior. Morter de calç, encara que algunes edificacions mantenen la paret de maçoneria sense revestir.
Entre els altres usos, les edificacions que podríem destacar les següents:
-L’escola estava ubicada en dos edificis; per una banda dalt de la Casa de la Vila per als xiquets; per l’altra a la plaça de l’Hereu on estava la de pàrvuls i la de xiquetes.
-Molins d’oli. Es declaren 10 molins, que indiquen la importància del cultiu d’oliveres al poble.
-Cellers. Encara que menuts, hi ha 7 cellers que també suposen un cultiu suficient de raïm.
-Oci. Es disposava d’un café-teatre, un casino i alguns cafés. També un “cercle”, on es projectaven pel·lícules de cine, i dos trinquets.
-Hostatgeria. Hi havia 3 hostals dins del poble, a més de les diverses ventes ubicades en la carretera de Saragossa i en la de l’Alcora.
-La part industrial, que encara era prou artesanal, estava representada per una fàbrica de gasoses i una de llits, un molí d’algeps, un marbrista i un taller de carros.
Els valors mitjans en els habitatges ens dibuixen una casa de planta baixa i un pis, amb una façana de 4,7 m i un solar de 62 m2 i una superfície construïda de 95 m2. El valor assignat en aquell moment era de 2.289 pessetes.
Però estos valors mitjans no estaven homogèniament distribuïts pel poble. Hi havia carrers amb cases més humils, com la Moreria, Atzavara, Miramar o Remolins, i altres amb cases més grans, com el Major, València, Pilota, Sant Vicent, Aigua o Saragossa.
RESUM
En este article es mostren tan sols unes pinzellades del contingut del llibre, que desenvolupa cada una de les parts amb molta més profunditat. La inclusió dels noms dels propietaris permet que cada lector puga cercar les dades dels seus avantpassats, i pot despertar un poc la curiositat per la història familiar. Servisca, doncs, com un homenatge a aquells borriolencs que van habitar esta vila.
Si esteu interessats podeu adquirir el llibre en Castesan, Av. Saragossa, 13.
Tel: 964 32 20 61