NOTA SOBRE EL LLIBRE: BORRIOL 1921-1923
En el llibre, quan el vaig publicar allà pel 2016, s’incloïa en la primera part un estudi del cens electoral de 1922. A banda dels carrers, els noms o els cognoms, també es van reflectir els oficis dels borriolencs.
En eixe llistat d’oficis apareixia una persona en la categoria de «artista«. En aquell moment vaig apuntar: «També és curiosa l’existència d’un artista local, encara que es desconeix quin tipus d’art produïa».
Efectivament, era així. Jo no sabia quin tipus d’artista era. I no vaig ser conscient que poc abans, en el 2014, es va publicar un article en la revista La Botalària que parlava del tio Bernardet. Sí, així es coneixia a Bernardo Aragón Montañés, que és la persona que apareixia en el cens electoral com artista.
Bernardo va nàixer en 1854. Quan contava 17 anys se’n va anar del poble. Es va dedicar a la dansa, actuant per Espanya i França i també per altres països. Es va establir en París, on va obrir la seua escola de ball. Posteriorment, va retornar al poble, on va viure fins a la seua mort en 1935 (Teniu una informació més detallada en l’article de la Botalària).
Com s’explica a l’article, publicat per Anna Cabo Esteve, ja en l’any 1974, l’Ajuntament li va retre un homenatge per petició d’Henri Bouché, col·locant una placa commemorativa en la façana de la casa on suposadament va nàixer. La placa era coneguda per mi, però em va passar per alt el seu contingut.
La història oral te un valor grandíssim pel que fa a la història de pobles perquè rememora fets que no han sigut transcendents en l’àmbit provincial o nacional, però que resulten curiosos per a la gent del lloc. Així i tot, la documentació que puga relacionar-se sempre serveix per matissar o corroborar eixos fets, de vegades un poc distorsionats per la memòria.
En este cas, jo voldria comentar i afegir algunes dades sobre este borriolenc internacional, com el defineix Anna Cabo.
• Casa natalícia: S’indica que estava en el carrer de les Parres, número 1. Però la placa commemorativa està ubicada en el carrer Fondo, número 18. Podríem pensar en un canvi en la numeració de les cases, però, de moment, la documentació indica que el carrer de les Parres comença per damunt del portalet. Per tant, al meu entendre, és poc probable que les dues adreces foren coincidents. Possiblement, la casa natalícia fora la del carrer Fondo 18, on va estar domiciliat posteriorment.
• Retorn al poble. Encara que s’indica el retorn en l’any 1928, la primera vegada que apareix al cens electoral és en 1916 [Imatge 1]. Es manté en el cens fins a l’any 1934 de manera continuada. En eixa primera aparició s’anota en l’ofici “propietario”, però en tots els altres censos ja apareix com “artista”. Hem de pensar que eixe retorn es va produir ja en 1916.
• La seua adreça inicial: Des de 1916 fins a 1925, s’indica que la seua adreça està al carrer Fondo, número 18. Quan es va realitzar l’Avanç cadastral, entre els anys 1921 i 1923, la casa es va inscriure a nom de Juan Montañés Falomir que, d’acord amb el cens, havia nascut en la dècada de 1870. Era més jove que Bernardo i desconec quina relació familiar hi havia entre ells.
• Canvis d’adreça: Arriba l’any 1928 (no es disposa de censos en 1926 i 1927) i apareix una nova adreça per a Bernardo. En este cas al carrer Moreres, 48 [Imatge 2]. El seu familiar Juan, continua a la casa del carrer Fondo. Es pot pensar en alguna discrepància entre ells, com perquè, després de 10 anys de convivència, es traslladara d’habitatge. Esta adreça es manté en el cens de 1930 i 1931. Pot ser que este fora el període d’acollida per la família dels Sabaters.
• Retorn a la casa familiar. En el cens de 1932, torna a haver-hi un canvi, retornant al carrer Fondo. En este cas, apareix com a número el 20, tant en les dades de Bernardo com en les de Juan. Tornen a conviure. Eixe canvi de 18 a 20 s’ha de justificar amb una revisió de la numeració. No és lògic pensar que els dos es van traslladar a la casa següent del carrer.
• Darrer canvi d’adreça. En el cens de 1934, les dades indiquen que es va traslladar al carrer Moreres 58 (No hi ha cens en 1933). Així, el retorn a la casa familiar va ser relativament curt.
• La seua mort. El cens de 1935 es va elaborar en el mes de setembre. Bernardo ja no apareix. Per tant, hem de pensar que es va morir abans de la seua publicació, abans de setembre de 1935.
Quasi cinc dècades després, ja en l’any 2022, l’Ajuntament va renovar la placa commemorativa, tal com es veu en la imatge adjunta [Imatge 3] (l’anterior placa, ja desgastada pels elements climàtics, era poc llegible). Així es reviscola la memòria d’este curiós personatge borriolenc.
