Publicat en la revista la Botalària / Gener 2018 / Segona època / Número 10
El carrer Remolins és un carrer de la part antiga del poble, en la part alta. Era un dels carrers que es va anar edificant fora del nucli urbà primitiu, és a dir, fora de l’àrea entre els barrancs de les Alforges i d’Atzavara. Encara que resulta difícil determinar l’època en que es va formar el carrer, probablement, a finals del segle XVI ja hi hauria algun tipus d’edificació. De fet, en la documentació del Cadastre s’indica que la casa número 2 data de l’any 1555.
Al llarg dels segles següents, el carrer es va omplir d’edificacions. Podem parlar d’uns 3 segles en els que una part dels borriolenc habitava o utilitzava de forma freqüent este carrer.
Però el desplaçament del poble cap a les zones més baixes, més fàcils d’accedir, va començar a fer que els veïns que podien es traslladaren a altres cases més ben situades. Es així que van començar a quedar-se cases buides. El pas del temps no perdona, i algunes edificacions van anar assolant-se.
L’AVANÇ CADASTRAL 1921-1923
La primera referència completa de la situació del carrer la tenim en les dades de l’Avanç Cadastral, que es va elaborar entre els anys 1921 i 1923. Els pèrits van obrir un expedient per a cada una de les finques urbanes del poble, entre les que estaven les del carrer Remolins.
Es van enregistrar un total de 31 finques, que estaven situades en 5 illes de cases. La curiositat és que sols van establir numeració parella, des de la finca 2 a la 62, en sentit contrari a les agulles del rellotge:
- 4 finques agrupades amb les del carrer Miramar.
- 17 finques entre el carrer Remolins i les terres de la muntanya del Fraret.
- 3 finques més, al fons del carrer, també entre el carrer i el Fraret.
- Les 4 següents formaven una illa amb la casa número 1 del carrer Alforges, entre la travessia que unia la part alta del carrer Remolins i el carrer de les Alforges, per davant, i les roques que pugen cap a l’engronsadora, per darrere.
- Finalment, les 3 que falten, que estaven adossades a les cases de més al nord de la Rapa.
Enmig de les 4 darreres illes de cases, un carrer estirat cap al nord, però que s’eixamplava a dreta i esquerra per a deixar pas cap a la muntanya i cap al barranc, possiblement amb una baixada amb ziga-zaga (Imatge 2).
Ara be, l’Avanç també ens mostra eixa decadència del carrer, que hauria d’haver començat ja a principis del segle XX. 15 de les finques estan enregistrades ja com solars. El temps havia començat ja la seua tasca de demolició.
En una de les postals antigues del poble es pot apreciar eixa realitat de principis del segle passat. Un carrer que havia estat completament edificat i que ara es mostra amb runes i algunes cases assolades (Imatge 3).
Amb una fotografia actual de la mateixa vista (Imatge 4) podem comparar el que era i el que és actualment el carrer. Des de la casa del carrer Alforges fins a les cases de més a la dreta de l’actual dipòsit d’aigua municipal, es veuen les cases i els solars que poblaven el carrer.
ELS CENSOS ELECTORALS
Una forma de comprovar l’evolució en l’ocupació del carrer és buscar les dades dels censos electorals. Recordar que els electors eren els homes majors de 23 anys fins l’any 1932, en que es van incorporar les dones.
El més vell que hi ha a l’Arxiu de la Diputació és el de 1895. En ell apareixen 19 persones domiciliades, amb cognoms diferents. Podem suposar que, almenys, hi havia 19 cases habitades. Açò no es pot assegurar perquè no consta la numeració.
En el de l’any 1912 ja s’indica la numeració. Hi havia 14 electors en 13 cases habitades. El número de casa habitada més alt era el 56.
Si anem a l’any 1922, continuen apareixent 13 cases habitades. Però sembla que a partir d’este any la decadència del carrer es va fer notar. És així, que a l’any 1925 la quantitat de cases amb electors baixa a 7, sent la numeració més alta la casa 24. Les cases de la part més alta probablement ja es van quedar deshabitades. L’any 1930 el número baixa a 4 cases.
Si ens fixem en l’any 1932, que ja és un cens amb les dones, són 6 electors els que viuen al carrer, però en tres cases (14, 24 i 26).
Finalment, al Cens de 1935, curiosament, la quantitat d’electors puja a 11, 6 homes i 5 dones, que habitaven en 6 cases del carrer (6, 14, 22, 24, 26, 27?). Així que fa 83 anys, molts o pocs segons com se mire, encara hi havia 6 cases habitades de forma continua.
EL CADASTRE DE RÚSTICA ACTUAL
Veient com estava ocupat el carrer per diverses edificacions, ens pot sorprendre (almenys a mi m’ha sorprès molt) com està plasmat en el Cadastre actual la situació del carrer Remolins respecte a les finques rústiques de la part est i nord.
Com es veu en la imatge adjunta (Imatge 5), es representa una finca rústica amb la referència 22, del polígon 25, que sense cap contemplació s’ha engolit tots els solars d’aquelles cases més altes i humils del carrer.
Què dic les cases, i el carrer també!
Què passa ací? No ho entenc.
Almenys els solars que baixen cap al carrer Alforges han quedat inclosos dins de la finca municipal en la que també s’integra la Moreria.
Si col·loquem el plànol del carrer damunt del corresponent al cadastre (Imatge 6), es comprova amb tota claredat el carrer i els solars del 36 al 50 queden dins de la finca 22, mentre que els solars de les finques 52 a 56 s’ubiquen dins la finca municipal.
Però pensem… És una zona que era urbana i que es va quedar despoblada, i les cases es van assolar… En què ho podem comparar? Ah, està clar, amb la Moreria!
Ens podem preguntar què ha passat amb la Moreria. Be, el carrer ja era municipal i els solars de les cases, se’ls ha quedat l’Ajuntament. Així que ara tenim una finca de patrimoni municipal que, a més, està catalogada en Cadastre com “Solares y patios”.
Com pot ser que en la Moreria el terreny haja quedat en propietat municipal i en el carrer Remolins consta que forma part d’una finca rústica?
EL REGISTRE DE LA PROPIETAT
Si no s’entén massa el que ha passat amb el Cadastre, ara ve el Registre de la propietat. Uns anys enrere, estos dos organismes funcionaven de forma autònoma, sense comparar les informacions entre elles.
Es així, que ha aparegut un conflicte entre la casa número 1 del carrer Alforges i la finca 22: És que estan un poc solapades.
Solapades!! Com pot ser??
Ara la sorpresa encara és més gran. Com pot el Registre inscriure que la finca 22 aplegue quasi al barranc de les Alforges? No sols es traga totes les antigues cases de la part de dalt, sinó que també inclou els solars a l’est del carrer Alforges que el Cadastre, almenys, incloïa dins de la finca de la Moreria com municipal.
I ARA QUÉ ES POT FER?
Com podem apreciar, l’empastrada és important. Està clar que no es tracta d’un carrer amb prestigi, elegant i transitat. Però és un carrer on van viure alguns dels nostres avantpassats. I, a més, els carrers són de tots. I els solars, si han de ser d’algú, que siguen municipals.
La qüestió és que l’Ajuntament ha d’obrir un expedient per definir i delimitar les finques, tal com es va acordar en el plenari del mes de juliol del 2018. Això vol dir que ha d’acordar amb els propietaris afectats, quina superfície li correspon a cada un d’ells. El tercer en discòrdia és el mateix Ajuntament.
El que li hem de demanar a l’Ajuntament en este moment, és que defense la propietat municipal del carrer i també dels solars que ocupaven les cases.
Disposar de la titularitat podria suposar en el futur la creació d’una nova zona arqueològica, com ja ho és la Moreria, disposar d’un patrimoni municipal cultural.
Si no es reivindica este terreny i l’Ajuntament accepta que és propietat privada, difícilment en un futur es podrà recuperar per al poble.
Des de la revista La Botalària, vull animar-vos per a que fiqueu el vostre granet d’arena en defensa i memòria del carrer Remolins. Pregunteu als regidors, interesseu-vos i expliqueu-los la vostra opinió.
Si tots fem força en eixa direcció, segur que ho aconseguirem!
BIBLIOGRAFIA I FONTS
-Borriol 1921-1923. Vila i població. Víctor Castelló. 2016.
-Fitxes de la Implantació Cadastral. Arxiu Històric Provincial de Castelló.
-Visor cartogràfic de la Generalitat, visor.gva.es/visor.
-Censos electorals de 1898, 1912,1922, 1925, 1932 i 1935. Arxiu de la Diputació de Castelló.