Formació i evolució, tipus, variants, distribució per pobles, zones i comarques.
Autor: Víctor Castelló Ucher
Gènere: Història-Geografia
Número de pàgines: 314
Editorial: Edicions Castesan
Idioma: Valencià
ISBN: 978-84-09-42683-6
Any: 2022
Punts de venda: Castesan (Av/ Saragossa, 13, Borriol, tel: 964 32 20 61)
Presentació: Feta el 23 de setembre de 2022. Sala d’actes de l’Ajuntament
En el llibre [Imatge 1] es fa una repassada de l’evolució i consolidació del sistema de cognoms, en general, en Espanya i en la Comunitat Valenciana. També es descriuen els principals tipus de cognoms segons el seu origen.
En la introducció es fa una repassada de la denominació personal al llarg de la Història: en les cultures clàssiques, visigots, àrabs, hebreus i en la Corona d’Aragó. Com es va passar d’un nom únic i, per tant, molt divers, a una fórmula binària, on el nom s’acompanyava d’un complement, que va acabar en el que coneixem avui com el cognom.
La quantitat utilitzada de noms es va reduir i el complement-cognom va ser cada vegada més heretable. Així que es produïen duplicitats en les denominacions que s’havien de diferenciar d’alguna forma [Imatge 2].
El segon capítol explica els diferents orígens dels cognoms. Entre ells en destaquen tres: els referits als pares, al lloc d’origen i a l’ofici o càrrec. En el primer cas el cognom pot ser directament un nom o un derivat patronímic (Pere, Pedro, Pérez, Peris, Peres). Els que es refereixen al lloc, també poden ser de diferents tipus; una població (Zaragoza, Teruel, Balaguer), un topònim menor (Riu, Serra, Puig) o un gentilici (Català, Aragonés). En el cas dels oficis, hi ha molts exemples (Ferrer, Fuster, Moliner, Sastre, Mestre…). Però encara en tenim d’altres orígens, com vegetals (Roure, Morera, Alzina), animals (Bou, Llop), edificacions (Castell, Mas), festivitats (Nadal, Ramos) o sobrenoms (Ros, Alegre, Bort).
El tercer capítol explica com l’ús dels cognoms va anar per davant de la normativa de regulació. El mateix costum de les persones va passar d’un ús discrecional i voluntari a un sistema més regulat, on predominava el cognom patern, per acabar amb el doble cognom actual. Encara que ja s’utilitzava a partir del segle XVIII, no era obligatori. És a partir de 1903, quan en un reglament del Registre Civil, es determina que el nom complet ha de portar el cognom patern i matern.
Finalment, s’entra ja en la distribució dels cognoms en diferents àmbits. Per una banda, els cognoms predominants en Espanya actualment. Per una altra, els condicionants que van intervenir en la formació dels cognoms valencians. Continua amb els cognoms actuals i històrics de la província, en general.
La part darrera del llibre ja se centra en la geografia castellonenca: pobles, comarques [Imatge 3] i zones, i com ha variat la població, amb una part que ha estat perdent molts veïns i una altra en la que ha augmentat i ha concentrat a moltes persones. Esta configuració geogràfica ha propiciat els moviments migratoris i ha fet que en alguns pobles es queden alguns cognoms ben arrelats, mentre que en altres es produeix una barreja notable de cognoms.
Centrats en la província i les seues àrees, es determinen, d’acord amb el cens electoral de 1895, els cognoms més usuals en pobles, comarques i zones, i es fa un llistat dels més freqüents, indicant on tenen predominança.
